0

L’impagament de lloguer es converteix en la primera causa dels desnonaments a Vilanova i la Geltrú  

Cinc minuts abans de començar l’assemblea, el brogit i la fressa ja regnen al local del carrer Jardí. Cal tenir la documentació a punt i les corredisses d’última hora es barregen amb els petons, les encaixades de mans i les rialles dels nens que fan ganyotes al drac de l’entitat, el de la colla dels Vulnerables. Malgrat que a l’ordre del dia només hi figura un punt, una quarantena de socis ha volgut fer acte de presència per tal de preparar les accions conjuntes i evitar un nou desnonament. Si la mobilització popular no ho evita, en 72 hores set famílies es quedaran al carrer. 

 

De l’execució hipotecària a l’arrendatària

El bloc de carrer Sant Joan on actualment hi viuen catorze adults, dotze nens i un pensionista era propietat del banc BBVA, que ara l’ha transferit a una nova societat, Divarian, nascuda de la seva aliança amb el fons d’inversió nord-americà Cerberus i de la qual en posseeix el 20%. Els pisos van començar a ocupar-se –o rescatar-se, tal com els agrada precisar als seus residents– fa uns cinc anys, quan una família amb cinc fills menors d’edat va decidir instal·lar-s’hi després d’haver estat desnonats dues vegades. La primera, per no poder pagar el lloguer davant la davallada d’ingressos patits arran de la crisi econòmica; i la segona, per la pèrdua del pis de la propietària a qui sí que, tanmateix, pagaven el lloguer convingut. Davant la perspectiva de veure’s novament al carrer i sense sostre, van decidir fer-se forts a l’habitatge i fundar la delegació del Garraf de l’Associació 500×20, una plataforma que lluita contra els llançaments per incompliment de l’arrendament i que proporciona, mitjançant advocats i mediadors voluntaris, assessorament gratuït als seus socis i persones sense llar que tinguin acreditada la seva condició de persona vulnerable. 

Després d’una primera onada de desnonaments per impagament d’hipoteques durant, sobretot, la dècada passada, actualment la principal causa d’expulsió de famílies de les seves llars cal atribuir-la a la incapacitat de fer front al cost del lloguer. De fet, al partit judicial de Vilanova i la Geltrú –que agrupa els sis municipis de la comarca més Castellet i la Gornal–, gairebé el 65% dels llançaments produïts durant els darrers sis anys (2013-2018) han estat per impagament de la renda mensual, amb una punta l’any passat propera al 73% (223 desnonaments per lloguer davant de 72 per execució hipotecària). Una xifra prou significativa considerant, a més, que a Vilanova i la Geltrú, per exemple, l’habitatge de lloguer no arriba al 20% del total del parc d’immobles de la ciutat enfront del 73,4%, que és de propietat. I tot això sense tenir en compte els desallotjaments dels pisos ocupats i el de les persones que marxen abans del compliment de les execucions que, segons la PAH i el Sindicat de Llogaters, no s’inclouen a les dades públiques del Consell General del Poder Judicial.  

Un dels motius que explica l’origen de l’increment constant del preu del lloguer cal buscar-lo en la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans, del 2013, que, entre d’altres mesures, convenia una rebaixa de la durada mínima dels contractes, reduint-se de cinc a tres anys. L’esmena de la llei buscava fer més atractiva l’adquisició d’habitatges per part de les SOCIMIS (Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari), fons d’inversió als que un any abans ja havien declarat exempts del pagament de l’impost de societats, fixat aleshores en un 19%. La pèrdua de poder adquisitiu arran de la crisi econòmica, les dificultats per obtenir un crèdit hipotecari més l’increment del preu del lloguer i la manca d’habitatges nous de protecció oficial –des del 2007 a Vilanova només se n’han construït set– han originat una combinació explosiva que ha complicat, i molt, l’accés a l’habitatge de moltes famílies en situació precària quan no, directament, les ha expulsat dels circuits convencionals d’obtenció d’una llar.

Davant d’aquest panorama, des de l’Associació 500×20 (cinc-cents habitatges a cada barri per un lloguer equivalent al 20% de la renda anual de l’inquilí) es defensa que l’Ajuntament de la vila adquireixi en règim de cessió o bé de propietat els pisos buits pertanyents als bancs i la Generalitat, i que els destini a lloguer social. “Ocupar no és una festa, les famílies ho passen fatal, no saps si trucaran a la porta, si et faran fora… Mirem de fer de mitjancers amb els propietaris perquè no siguin perjudicats i que, entre l’administració i el propi llogater, li puguin pagar, perquè segurament deuen necessitar també aquests ingressos”, assegura la portaveu de l’entitat a la comarca, Montse Gil, alhora que afegeix que, quan no és possible fer front al rebut, “aleshores busquem un habitatge d’un banc o un fons voltor i l’ocupem”. Des de la plataforma, a més, han detectat que cada cop hi ha més inquilins que no poden afrontar el lloguer tot i tenir feina un dels membres de la unitat familiar i, fins i tot, la parella. “En alguns casos tampoc no es vol llogar per raons d’origen o ètnia, encara que l’aspirant disposi d’ingressos”, es lamenta Montse Gil.                 

 

Del tanteig i retracte a l’expropiació de l’usdefruit

Per mirar de resoldre, o, si més no, mitigar tot el que sigui possible aquesta problemàtica, el nou govern de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, presidit per ERC amb el suport de JuntsxCat VNG i Capgirem Vilanova-CUP, ha decidit apostar sobretot per tres vies d’increment del nombre d’habitatge social. Per una banda, insistir en la compra mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte; d’altra, cedir terrenys de propietat municipal perquè s’hi construeixin pisos de protecció oficial en règim de compra i lloguer i, finalment, obtenir-ne la cessió per part dels grans tenidors –entitats financeres i fons d’inversió–, ja sigui mitjançant la via de l’acord o de l’expropiació temporal del seu usdefruit. Per al regidor d’Habitatge de la ciutat, Xavier Serra, les dues últimes són, possiblement, els camins més factibles ara mateix. “Com que els bancs estan traspassant la seva cartera d’habitatges a fons d’inversió, l’opció de la compra a entitats financeres que preveu la llei cada cop té menys recorregut. Estem parlant amb els grans propietaris per arribar a acords perquè ens cedeixin els seus pisos per a lloguer assequible i, atesa la poca capacitat d’inversió que té actualment l’Ajuntament, ens estem plantejant també la possibilitat de permutar parcel·les municipals perquè s’hi faci habitatge social, mitjançant la Generalitat i, potser també, cooperatives”, assegura el també vicepresident de l’Àrea de Territori i Espai urbà. 

Així mateix, el titular de l’àrea també subratlla la necessitat d’augmentar la dotació de l’Oficina Local d’Habitatge, que s’ha reforçat amb més personal i, sobretot, de renovar el Pla Local de l’Habitatge, caducat des de finals de l’any passat. De moment, ja es disposa d’un estudi previ redactat per la Diputació que detalla les característiques del parc d’habitatge de la ciutat i, de cara als comptes del 2020, s’hi destinarà una partida pressupostària específica. L’objectiu, segons reconeix el mateix Xavier Serra, és que durant aquest mandat s’assoleixin les xifres –i, si pot ser, se superin– que preveia el Pla Local de l’Habitatge 2013-2018. Segons el seu programa d’actuació, el document calculava dotar la població de 94 habitatges de lloguer per a persones o col·lectius en risc d’exclusió social (20 al carrer de Josep Coroleu, 14 a Santa Anna, 18 a l’avinguda de Cubelles i 42 a Ribes Roges), a més d’uns 150/180 de titularitat privada que també s’haurien d’oferir en unes condicions assequibles. De la mateixa manera, el pla també recollia una oferta de més de 64 habitatges de protecció oficial en règim de compra. 

Finalment, com a element colateral, el regidor d’Habitatge, Xavier Serra, també ressalta el pla especial, ara en procés de redacció, que ha de regular l’atorgament de llicències de pisos turístics després que s’aturessin les concessions davant l’alta demanda de sol·licituds que es van començar a registrar. “Som conscients de l’emergència que suposa la qüestió de l’habitatge i volem fer-hi front mitjançant totes les fórmules possibles”, rebla Serra.                                        

 

Actuar abans d’acumular deutes

I mentre el govern de la ciutat segueix cercant fórmules per augmentar el seu parc d’habitatges socials i anar corregint, així, aquesta problemàtica, des de 500×20 s’aconsella a les famílies que prevegin que no podran afrontar el lloguer que s’adrecin a serveis socials i actuïn davant del propietari “abans d’acumular deutes. El millor és pagar la part que pugui faltar i mirar d’arribar a un acord. Malauradament, quan arriben a l’associació és perquè ja es troben amb l’aigua al coll”, postil·la Gil. Si més no, la solidaritat i el treball en equip entre els integrants de l’entitat pot ajudar a trobar una solució i alleugerir la situació, sovint extrema, en què es troben moltes famílies a Vilanova i la Geltrú. Com va passar al bloc del carrer de Sant Joan, on l’acció coordinada dels membres de l’associació i el treball dels seus voluntaris finalment va aconseguir aturar el desnonament, com a mínim, fins al mes de març. Fins aleshores, el drac dels Vulnerables podrà seguir reposant en un racó preferent de la casa.

  

                

Comentar

CA
CA