0

Un matí  qualsevol d’octubre, a quarts de vuit, el dia ja clareja, fa fresqueta i  el cel tapat de color plom oxidat em convida a caminar..

Xino-xano prenc rumb cap a la platja, avall que fa baixada… fins arribar al Macià; allà m’aturo  un moment i enfilo per llevant, proa a la farola tot deixant a cal Vinrut ―actualment El Blau― a garbí.

Una successió de records van quedant per la popa: cal Peixerot, ca la Torres, cal Jepi, cal Xerina, el Pòsit Nou, ca la Victòria, cal Paquito del Xato, Victorino, cal Coll, Pòsit Vell, cal Palè, cal Noi de la Rosenda…, i allà travesso el passeig fins a l’esplanada darrera de la llotja. Saludo el Ramon Sagarra Bou de cal Cabossa i també el Salvador Juncosa Ayala, el Mitja orella ―dos personatges emblemàtics de l’ofici de mariner i que ara fan d’armadors d’arts de pesca― i els deixo remendant, anyinyolant, encimolsant i repassant forats, i així aniran fent el matí. Són boníssima gent, honrada i generosa, que mantenen viva aquesta feina ancestral.  

Poc moviment, poc peix, diu el Josep,  l’Amagabarrets…, ja se sap el peix té cap i cua i avui no volia morir. Arreplego un cordill de niló d’uns dos pams i continuo caminant fins a la passarel·la del moll; en un seient dono fondo, reposo i observo un parell de llums com atraquen…, m’entretinc fent  quatre nusos ―els més senzills― i l’as de guia no em surt, l’hi hauré de preguntar a l’amic Miquel com es fa.

Faig un nus de corbata, el del penjat, i me’l poso a la butxaca. Enfilo el camí de tornada cap a casa tot pensant com estrenyeria  el nus a la gargamella d’alguns, però no ho faré pas: l’educació rebuda no ens ha deixat ni un bri d’odi ni de ressentiment.

A casa continuo pintant el quadre de la farola.

Comentar

CA
CA